confidencial.cat

Els republicans s’han plantat en el tema del decret de la tercera hora, farts de l’actitud botiflera d’Ernest Maragall han dit prou i han forçat al govern de Montilla a presentar el recurs d’inconstitucionalitat.   Si que és veritat que han renunciat a presentar recurs contra la invasió competencial que segons l’Institut d’Estudis Autonòmics té la Llei de la Dependència, però en aquest tema han prioritat la política social i la demanda de les entitats del sector, segurament és un error però els republicans han volgut centrar la lluita en el decret d’ensenyament que els podria costar molt car en clau interna.   Carod i Puigcercòs  veien amb preocupació que tenien que presentar batalla pel tema del català, una actitud laxa de la direcció republicana podria haver portat a una veritable revolta.   Però aquesta situació ha provocat nervis al carrer Nicaragua, si a tot plegat i com a conseqüència de la recusació del ponent progressista del Constitucional s’ha endegat una veritable guerra política pel control d’aquest organisme, el PSC i el PSOE s’hi juguen molt, una retallada brutal de l’estatut podria portar problemes als socialistes.   Precisament ahir el Conseller de la Vice-presidència en una conferencia a Palau va dir: Resultaria que nosaltres, tal com som i volem ser, no hi cabem a Espanya. Que el nostre Estatut no cap a la Constitució. Quina via ens queda, llavors, si no és la via sobiranista? Quant temps més hauran d'estar els nostres interessos pendents d'un vot, el vot d'un magistrat en un tribunal situat a 600 quilòmetres de distància, on es decideix sobre el nostre present i s'hipoteca el nostre futur?   Una advertència? Un avis? Unes frases per contenta les bases republicanes?El temps ho dirà.   [@more@]

Tweet

Malgrat que alguns dirigents d’ERC i del FC Barcelona no els hi agradat les declaracions del diputat Tardà i d’Oleguer posant en qüestió la legitimitat d’un Estat Espanyol que és incapaç de complir la llei. 

Les seves declaracions posant en dubte l’actitud democràtica de l’estat en el cas del pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos han trasbalsat les consciències d’alguns que diuen considerar-se demòcrates. 

La trajectòria compromesa social i nacional de Joan Tardà i Oleguer Preses són un exemple de treball al servei d’aquest país, són un exemple per molta gent, demanem des de confidencial.cat el suport cap aquestes persones per evitar que puguin ésser represaliades per les seves respectives organitzacions. 

Carod i Laporta han de saber que denunciarem qualsevol intent de linxament de Tardà i Oleguer, que és mereixen tot el nostre suport, han dit el que pensen molts, la justícia d’aquest estat està com està, una justícia llunyana dels ciutadans no ens pot donar lliçons de democràcia.  

Només el diàleg pot acabar amb la violència, la història ens ho demostra, ara més que mai cal diàleg i no hipocresia. [@more@]

Tweet

El PP s’han surt amb la seva, amb la recusació del membre del Tribunal Constitucionals Pablo Pérez Tremps per un estudi que el Govern de Jordi Pujol li va encarregar, la majoria conservadora s’ha apoderat del poder de decisió respecte als set recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya.   L’estatut rebaixat per l’acord Mas-ZP i beneït pel govern del tripartit anomenat d’entesa està condemnat al fracàs, està clar que el Tribunal Constitucional de clara majoria conservadora donarà la raó a molt bona part dels recursos presentats, segurament l’apartat de la llengua catalana serà un dels mes afectats, un dels pocs avenços de l’actual estatut serà retallat pel mateix tribuna.    Davant d’aquesta situació i vistos els antecedents de la mal anomenada “justícia” d’Espanya està clar que el Tribunal Constitucional es carregarà l’Estatut de Catalunya.    I ara que pensen fer els partits polítics d’aquest país, CiU, PSC, ERC, IC/EUiA? De que ens serveix assumir la responsabilitat espanyola? Els ciutadans d’aquest país aspiren a una Catalunya més sobirana, a una Catalunya més lliure, la via de pactar amb Espanya ja no serveix, la previsible retallada a l’estatut per part del Constitucional ens demostra un cop més que amb Espanya no ja res a fer. 

Diuen que no ja mal, que per bé no vingui, la vergonya d’una sentencia del Constitucional contra un estatut ja retallat, ens ha d’obrir les portes a la presentació i extensió del conflicte amb Espanya. Adéu a l’estatut de la Moncloa, ara és l’hora de decidir dels catalans i catalanes. Adéu Espanya.  cat.confidencial@gmail.com     [@more@]

Tweet

L’amo, el totpoderós Joaquim Nadal comença a estar fart de les llargues que li dona esquerra a la proposta d’estendre el tripartit a les comarques gironines a les properes eleccions municipals. 

Nadal està que no dorm davant el fet que els republicans no contestin les seves ofertes, l’amo ha proposat un pacte gironí que s’estendria a la majoria de municipis, consells comarcals i a la reina de la corona, és a dir la Diputació. 

De totes maneres els socialistes gironins i el seu cap, poden ésser cridats a capítol per Montilla davant la crisis permanent dels socialistes gironins, primer els hi plega del partit l’alcalde de Riudarenes i diputat provincial Jordi Gironès, desprès un altre diputat i alcalde Lluís Gibrat és passa al grup mixt i una altre diputada i portaveu municipal a Lloret, Lucia Echegoyen abandona en el darrer moment i deserta davant el desconcert existent al partit. 

Els socialistes gironins dirigits per l’Amo i acompanyats per el diputat Alex Saez, Quintanes poc més estan passant pel pitjor moment,  a pocs mesos de les eleccions municipals veuen a més com cada cop les candidatures de les principals ciutats tocant fons. 

Armangue cada cop més discutit a Figueres, Marigó ha llençat per la finestra en els darrers mesos la seva imatge, (actituds com no acceptar l’acord de ple de tancament de l’aparcament il·legal de caravanes, la pèrdua dels papers un dia si i un altre també) la manca de candidat a ciutats com Lloret i altres de les més importants de les comarques gironines estant portant el desànim a les files socialistes. 

Davant aquests fets els republicans saben que el millor és la coherència, malgrat les dificultats l’acord de la Diputació de Girona amb CiU ha funcionat i vist la situació de crisis permanent dels socialistes gironins creuen que aquest no es el millor moment per parlar de pactes, a més des de la direcció republicana, saben que és bo tenir lligams amb CiU, i que el PSC mani a tot arreu és un greu problema per esquerra.   [@more@]

Tweet

Mes de set-centes persones van assistit a l’auditori de Sant Cugat a l’estrena de l’obre de teatre inspirada en el llibre d’Èric Bertran que relata els fets ocorreguts a partit d’uns correus electrònics enviats a diferents empreses per reclamar l’etiquetatge en català. Entre els assistents el mateix Conseller de Cultura J.M Tresserras, l’alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder i els diputats de CiU Albert Batalla, d’ERC Joan Ridao, Joan Tardà i Joan Puig i la diputada d’IC Carme Garcia. L’obra va acabar amb aplaudiments per part del públic i amb un bon nivell d’acceptació, la sorpresa de molts dels presents la van tenir amb la reacció desproporcionada i fora de lloc de la diputada eco-pija Carme Garcia que a mesura que anava sortint la gent del teatre anava criticant l’obra, amb un to de molta agressivitat i fora de lloc. Considerava que l’obra estava molt polititzada i que s’havia utilitzat l’Èric i la família i el seu cas en clau molt política, el to de la diputada i l’agressivitat mostrada van començar a indignar a més d’un que no entenien l’actitud patètica de la diputada. Al final alguns van començar a entendre que el veritable problema de la diputada era la no presencia de ella mateixa en l’obra, és a dir un brutal atac de banyes, ella no sortia i els seus companys republicans si. De totes maneres no es la primera vegada que reacciona d’aquesta manera, és bastant habitual que Carme Garcia agafi “pataletes” quan la seva figura no te el protagonisme necessari, fins i tot ha fet retardar rodes de premsa conjuntes per tal de garantir-se el seu punt de protagonista. Si amb aquesta actitud vol aspirar a l’alcaldia de Sabadell va per molt mal camí, amb un cura d’humilitat sortiria millorada. El divendres al vespre va decepcionar a molta gent, amb el seu afany d’ésser protagonista, és comenta que ni tant sols s’havia llegit el llibre.  [@more@]

Tweet

Els dos articles de Joan Carretero al diari AVUI han provocat un brutal desorientació en els diferents confidencials de l’òrbita republicana, la majoria d’aquests alabaven fins fa molt poc la claredat del discurs polític del Conseller. 

Encara avui en la majoria d’aquestes pagines es poden trobar noticies vanagloriant-se del perfil de Carretero, a la xarxa de bloc republicans Carretero és un referent, i ho segueix encara a dia d’avui. 

Busot, el confidencial líder, ara està en silenci pels articles de Carretero, malgrat que en el seu arxiu hi consten diferents noticies on apareix com un veritable conseller estrella, el confidencial ha optat per un sorprenent silenci, deu ser que no pot convertir l’ídol amb tot lo contrari. 

També altres confidencials com Fent la viu viu, sa-palomera, diari republicà, o pagines web dels mateixos republicans Joan Carretero era un veritable ídol, la pròpia pagina web d’esquerra a Girona ho demostra. 

Està clar que no poden convertir un patriota amb un enemic, Carretero ha obert un debat interessant, i que ha posat histèrics a més d’un, però que a la vegada  posa en contradicció a molts militants i càrrecs electes dels republicans per la pròpia personalitat de l’ex-Conseller. 

Per rematar-ho, la enquesta que avui publica La Vanguardia sobre les eleccions generals dona més força als dos articles de l’Avui de Carretero; que els republicans baixin i la coalició nacionalistes recuperi els bons resultats de l’epoca de Miquel Roca sens dubte faran que dins els republicans i ara més aviat que tard s’obri el debat. 

A més l’enquesta de la Vanguardia obra la porta a un pacte ZP-Mas a Madrid que aquest darrer voldrà cobrar doblement i posarà a sobre la taula la recuperació del Govern de la Generalitat.              

 [@more@]

Tweet

El mític periodista de La Vanguardia (espanyola) és un expert en especular sobre la política catalana, sorprès encara per la denuncia feta pel seu diari sobre la crisis de la seva coalició CiU, Barbeta contraresta amb una intoxicació contra els republicans, ell encara no pot entendre com una colla de desaprensius tingui el poder que té. 

Els que coneixen Carretero sabem que és un patriota, que no es talla, que diu les coses clares i sense embuts, i a vegades en política això costa molt car. Carretero és un home clar de paraules, que com a Conseller de Governació va marcar un perfil propi i va deixar en la majoria d’Ajuntaments un bon record. 

Utilitzant Carretero aconsegueix que fins i tot el flamant vice-president de la Generalitat piqui l’ham de la Vanguardia, i faci declaracions i engrandeixi el mite de l’ex-conseller de Governació.  

Confidencial.cat que ha nascut per col·laborar en fer possible el retrobament de totes les forces que ens creiem i aspirem a la llibertat del nostre poble, considera que Carretero representa un valor del país, i que és positiu que gent d’esquerra sigui critica amb el govern d’entesa, com va dir Jordi Carbonell (president en el seu dia d’ERC) “que la prudència no en faci traïdors.” 

Per tant és positiu tenir veus que demanin més, veus que denunciïn l’excessiva prudència, gent com Carretero, Cardús, Partal, i altres són ara més que mai necessaris.            [@more@]

Tweet

Joaquím Nadal flamant “Conseller de Política d’Enfonsaments i Obra Pública (PEOP) està com una moto. Tot el que toca, entra en crisis, si a la legislatura passada és va salvar per un miracle maragallà de ser cessat per l’esfondrament  del Carmel, ara veu amb preocupació que Montilla no li perdonarà tant fàcilment una situació semblant.   I el noi està que no dorm, problemes a la muntanya mítica de Montserrat, els problemes per les obres del TAV tant a les rodalies Renfe, com a les cases de el Prat i l’Hospitalet, preocupació a la seva ciutat, pel que pugui succeir  davant la megalòmana obra de passar per sota la ciutat el TAV i el tren convencional a Girona, tot plegat li obra un panorama gris a la seva gestió al capdavant de la Conselleria. 

Malgrat la “ruta mediatica” que s’ha muntat el Conseller Nadal (diaris, radio i TV) la preocupació i el tirar pedres fores (l’obra depèn de Madrid) ha estat present en les seves compareixences, no s’ha na pas sortit, la prova evident és l’augment de la preocupació pels afectats i que el debat s’estén a la resta del recorregut de l’alta velocitat (el Punt Girona).   Nadal sempre prepotent i amb el cap enlaire, comença a estar tocat, i això se li nota, comença a perdre els papers, n’ha fet tantes i tant grosses (n’explicarem algunes en les properes setmanes, per cert amb creuer inclòs) que com comenci a caure, ningú el podrà subjectar. [@more@]

Tweet

En el darrer reportatge de TV3 sobre el boom dels blocs van sorgir diferents opinions sobre l’augment dels confidencials polítics, uns a favor, altres en contra, el que si que estarem d’acord tots plegats és amb l’èxit d’aquests models entre els usuaris d’internet.    Entre els primers blocs confidencials de caire polític que van aparèixer cal destacar el nascut fruït de la factoria Madí (CDC)  Tumbuctu, seguit de Santa Espina de la factoria del carrer Nicaragua (PSC) i Busot de l’òrbita dels republicans, el primer no va aguantar el pas dels temps i va desaparèixer, el segon mancat de regularitat ha perdut pes i el Busot sens dubta ha estat el de major èxit i el de més audiència.   Més de 500.000 visites en menys d’un any d’existència avalen l’èxit d’aquest confidencial que segueix sent un referent dins la classe política,  amb un mitja  diària de quasi 2000 visites  ha remogut la política catalana, els diferents gabinets de premsa visualitzen cada dia Busot.   Aquest èxit ha comportat preocupació i ràbia a les diferents cuines dels partits polítics, que ha comportat l’inici d’una guerra entre aquest confidencials, es a dir David Madí (instigador i creador del vídeo confidencial.cat, i que ens dona nom al nostre confidencial) ha iniciat una guerra per abatre Busot, per fer-ho ha utilitzat diferents mitjans i de tota mena. 

Per un costat, dos confidencials de la seva factoria Tripartit-Watch i Són com Són han iniciat una guerra de desprestigi contra el confidencial capdavanter Busot i per fer-ho ha utilitzat totes les seves influencies, fins i tot algun contacte dins els cossos policials, (recomano als republicans que facin una inspecció de seguretat a la seva i  flamant nova seu, recentment inaugurada, l’espionatge és una arma utilitzada pels Madi-boys, hi ha precedents) per perpetrar l’atac.     L’interceptació de diferents correus electrònics ha permès als confidencials de la factoria Madí publicar noves dades sobre l’autoria de Busot, des de confidencial.cat no volem entrar en aquesta guerra, entre confidencials del rotllo només ens acabarem fent mal entre nosaltres, els nostres enemics son altres, no perdem el temps en guerres fratricides. Busot està en una altre galàxia, Busot ja és un referent, el que hem de fer els altres confidencials, és intentar millorar, fer-ho millor cada dia, lluitar per l’audiència del poder periodístic establert, i no carregar entre confidencials que aspirem quasi al mateix.   Prou de guerra bruta entre nosaltres, confidencial.cat es compromet en aquest sentit a seguir denunciat els veritables botiflers del país, sigui del partit que siguin.  [@more@]

Tweet

Avui tothom que ha vist la portada i la informació d’aquest pamflet sobre les manifestacions de Bilbao i Madrid s’ha portat una gran sorpresa, de cop i volta el diari estrella que ha liderat la lluita contra el PSOE ha canviat el xip.   Ha traït els seus propis principis i als seus col·legues de Brunete mediatica, i ha fet una encesa defensa de la manifestació de Madrid i dels seus convocants. 

Quin ha estat el motiu d’aquest sorprenent canvi, precisament el dia de la compareixença del President en el Parlament Espanyol per parlar de la situació creada amb l’atemptat del dia 30? 

Rodríguez Zapatero s’ha cobrat els favors prestats al Mundo? El canvi de la llei per heretar els títols nobiliaris per beneficiar a Àgata Ruiz de la Prada i el privilegi de permeti-li mantenir una concessió il·legal d’una piscina al seu director son les factures que aquest fosc personatge ha de pagar?        Si això va per aquí, que és preparin aquells que van denunciar la il·legalitat de la seva piscina, creiem que teniu totes las de perdre.[@more@]

Tweet